ESGLÈSIA DE SANT ANDREU I CASTELL DE TONA, Osona
Des de l'aparcament de la Suïssa, al que s'hi arriba fàcilment amb cotxe seguint els rètols indicadors que es troben circulant pels carrers de Tona, ens dirigim al Serrat del Castell. Per això es pren la pista que puja a la dreta de l'aparcament, molt ampla. A mitja pujada hi ha una cadena que barra el pas als vehicles, fa un parell de revolts pronunciats que ens permeten gaudir de l'entorn, i s'arriba a la Tonda, que és la que ens dona pas al Pla del Castell. Ens dirigim cap a l'església de Sant Andreu, d'estil romànic llombard, i la voltem per la capçalera, per aprofitar la talaia que aquest punt suposa, amb Tona als peus i vistes a bona part de la comarca d'Osona. Uns metres al nord s'arriba a la torre del castell, l'única resta del castell medieval que va aixecar-se en aquest indret.
Depenen de quan es faci la visita, podeu trobar aquestes floretes blanques al costat de la carretera de pujada al castell.
Abans d'arribar al pla trobem una pineda a banda i banda de la carretera, molt ben cuidada.
Des de la pineda es veuen unes vistes espectaculars de la vila de Tona, al fons Matagalls, Collformic i Tagamanent.
Església de Sant Andreu.Al castell de Tona es troba documentada l'existència d'una església dedicada a sant Andreu des de la seva consagració l'any 889. Poden atribuir-se a aquest temple primitiu les tombes tallades a la roca i altres vestigis arqueològics que hi ha.
L'edifici actual és una obra del primer romànic o llombard, del segle XI, d'una sola nau i absis semicircular.
Al segle XIII es va afegir una capella a la banda nord i a principi del XV una altra a la banda sud. El campanar de torre és del segle XVII. En el segle XVIII va perdre el caràcter parroquial en benefici del nou temple de la part baixa de la població.
La torre del Castell.A la punta nord-est del turó del Castell hi ha la torre que domina, al nord, la plana de Vic i, al sud, el Congost. Coneguda popularment com la torre dels Moros, és una construcció aïllada de planta gairebé quadrada (5,10 metres de llargària per 4,85 d'amplada) i una alçada mitjana de 7,50 metres. Assentada directament sobre la roca, es va construir amb pedra d'aquest mateix turó i el morter de calç, fent sevir la tècnica de l'encofrat. La cobreix una volta de canó feta amb lloses posades en forma de plec de llibre. Al pis superior hi ha un terrat pavimentat amb llosetes. A banda i banda de la torre s'aprecien algunes estructures murals molt malmeses.
La torre és en un terreny triangular de 30 metres de costat, delimitant i defensant pels espadats del turó. Un fossat excavat a la roca separa la torre de la resta del pla.
S'han establert diverses hipòtesis sobre l'origen de la torre. Fins i tot s'ha dit que era de l'època: que es tractava d'un monument funerari o que tenia una funció relacionada amb el control de la via.
L'any 2003 es van dur a terme treballs de consolidació. Els estudis arqueològics realitzats, junt amb els documents de què es disposa, permeten hipotetitzar que es va construir a l'edat mitjana, entre els segles IX i XI, com també que es va refer el pis superior o terrat a la darreria del segle XIV o al començament del XV. S'ha documentat una porta d'accés al pis superior, a la façana nord-est; s'hi pujava per una escala exterior de fusta. La darrera coberta del terrat era de teules.
